Enjeux et polémiques à propos des projets d’aménagements paysagers du canal du Midi - Archive ouverte HAL Accéder directement au contenu
Chapitre D'ouvrage Année : 2016

Problemes i polèmiques sobre el projecte paisatgístic del canal du Midi

Fragen und Polemik über das Landschaftsbauprojekt des Canal du Midi

Issues and polemics about the landscaping project of the canal du Midi

Cuestiones y polémicas sobre el proyecto paisajístico del canal du Midi

Enjeux et polémiques à propos des projets d’aménagements paysagers du canal du Midi

Questioni e polemiche sul progetto paesaggistico del canal du Midi

Résumé

El Canal du Midi és una notable obra d'art dissenyada per l'enginyer Pierre-Paul Riquet al segle XVII per als comerciants del Llenguadoc i la reialesa. Forma part de la memòria col·lectiva de les poblacions locals a través de multitud de representacions positives que van des del turisme generat per aquesta via blava i verda abans de l'era del turisme de masses i el segle XIX, fins a la visió idealitzada d'un paisatge de natura i oci per a un ampli públic. No obstant això, el plàtan, element cabdal del seu paisatge, coneix des de fa una dècada el creixement d'un paràsit i d'un fong, el cancre de color, provocant la inevitable desaparició dels arbres al llarg del camí entre el mar Mediterrani i Tolosa. Una escenificació i una forja narrativa fan una nova història d'aquest paisatge extraordinari, que l'any 1996 va ser inscrit a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO per la plantació de noves espècies resistents al fong. Entre la identificació d'una identitat paisatgística buscada pels turistes i la necessària revaloració del jaciment, el canal esdevé un tema molt polèmic perquè no té en compte ni les aparences de l'antic canal al llarg de la seva història ni els nous objectius Vía fluvial de França (WWF-). VNF). A través d'aquesta recerca i d'aquesta situació de crisi ambiental, destaquem tres punts de futur. (1) Els plàtans són un fort indicador de la identitat actual del canal, que des dels anys 60 s'ha orientat cap al turisme de masses. L'anunciada desaparició dels plàtans posa en dubte l'economia turística local, un dels recursos de la qual és la representació del canal a través dels plàtans. Els estudiosos locals estan molt inquiets i participen en debats entre especialistes a través de societats cultes per alimentar la reflexió. (2) La gestió del canal s'ha fet més complexa com mostra l'anàlisi geohistòrica, a causa de la multiplicació d'actors i de les apostes econòmiques. Crear, justificar o memoritzar un paisatge no és menyspreable. Amb una inversió i un patrocini nacionals i globals de centenars de milions d'euros, i això al llarg de diverses generacions, és evident que els actors actuals semblen més avergonyits que els actors d'ahir, volent a tota costa preservar el seu paisatge en benefici de la ciutadania. i l'economia turística. (3) El cancre de colors implica la planificació a llarg termini d'un projecte de paisatgisme valent i ambiciós per part de VNF, un autèntic projecte de desenvolupament intergeneracional local i sostenible, però que requereix una adaptació a nous usos recreatius. Cal tenir en compte els esforços de comunicació i màrqueting per explicar, durant els propers 20 anys, la presència a la vora d'un paisatge que no està ni acabat ni construït, però que espera una nova legitimitat.
Der Canal du Midi ist ein bemerkenswertes Kunstwerk, das der Ingenieur Pierre-Paul Riquet im 17. Jahrhundert für die Kaufleute des Languedoc und die Könige entworfen hat. Es ist Teil des kollektiven Gedächtnisses der lokalen Bevölkerung durch eine Vielzahl positiver Darstellungen, die vom Tourismus, der durch diesen blauen und grünen Weg vor der Ära des Massentourismus und des 19. Jahrhunderts generiert wurde, bis zur idealisierten Vision einer Natur- und Freizeitlandschaft für ein breites Publikum. Die Platane, ein wichtiges Element ihrer Landschaft, kennt jedoch seit einem Jahrzehnt das Wachstum eines Parasiten und eines Pilzes, des farbigen Krebses, der zum unvermeidlichen Verschwinden der Bäume entlang des Weges zwischen dem Mittelmeer und Toulouse führt. Inszenierung und Erzählung schmieden eine neue Geschichte dieser bemerkenswerten Landschaft, die 1996 durch die Anpflanzung neuer gegen den Pilz resistenter Arten in die Liste des UNESCO-Weltkulturerbes aufgenommen wurde. Zwischen der Identifizierung einer von Touristen gesuchten Landschaftsidentität und der notwendigen Neubewertung des Geländes wird der Kanal zu einem höchst kontroversen Thema, da er weder das Erscheinungsbild des alten Kanals im Laufe seiner Geschichte noch die neuen Ziele Wasserstraßen Frankreichs (WWF- VNF). Durch diese Forschung und diese Situation der Umweltkrise heben wir drei Punkte für die Zukunft hervor. (1) Die Platanen sind ein starkes Zeichen für die heutige Identität des Kanals, der sich seit den 1960er Jahren dem Massentourismus zugewandt hat. Das angekündigte Verschwinden der Platanen stellt die lokale Tourismuswirtschaft in Frage, zu deren Ressourcen die Darstellung des Kanals durch die Platanen gehört. Lokale Gelehrte sind sehr besorgt und beteiligen sich an Debatten zwischen Spezialisten durch gelehrte Gesellschaften, um die Reflexion anzuregen. (2) Die Bewirtschaftung des Kanals ist, wie die geohistorische Analyse zeigt, aufgrund der Vervielfachung von Akteuren und wirtschaftlichen Interessen komplexer geworden. Das Erstellen, Begründen oder Auswendiglernen einer Landschaft ist nicht unbedeutend. Mit nationalen und globalen Investitionen und Sponsoring in Höhe von Hunderten von Millionen Euro, und dies über mehrere Generationen, ist es klar, dass die heutigen Akteure verlegener zu sein scheinen als die Akteure von gestern, die um jeden Preis ihre/seine/Ihre Landschaft zum Wohle der Bürger erhalten wollen und die Tourismuswirtschaft. (3) Der farbige Krebs impliziert die langfristige Planung eines mutigen und ehrgeizigen Landschaftsgestaltungsprojekts von VNF, ein echtes lokales und nachhaltiges generationsübergreifendes Entwicklungsprojekt, das jedoch eine Anpassung an neue Freizeitnutzungen erfordert. Es muss die Kommunikations- und Marketingbemühungen berücksichtigen, um in den nächsten 20 Jahren die Präsenz einer Landschaft an den Ufern zu erklären, die weder fertig noch gebaut ist, sondern auf eine neue Legitimität wartet.
The Canal du Midi is a remarkable art work designed by engineer Pierre-Paul Riquet in the seventeenth century for the merchants of Languedoc and royalty. It is part of the collective memory of local people through a multitude of positive representations ranging from tourism generated by this blue and green way before his time, in the idealized vision of a landscape of nature and recreation for a wide audience. However, the plane trees, a major feature of his landscape, has known for a decade the growth of a parasite and fungus, colorful canker, resulting in the unelectable disappearance of trees along the path between the Mediterranean Sea and Toulouse. A staging and story of this remarkable landscape inscribed on the World Heritage List of UNESCO in 1996 is due to the planting of new species resistant to the fungus. Between the identification of a landscape identity sought by tourists and the necessary upgrading of the site, the channel becomes a highly controversial subject because not taking into account neither the appearances of the old canal throughout its history nor the new objectives of the Ways Waterways of France (WWF-VNF). Through this research and environmental crisis situation, we highlight three points in the future. (1) The plane trees are a strong marker of the current identity of the canal turned since the 1960’s towards mass tourism. The announced disappearance of the plane trees calls into question the local tourist economy, one of whose resources is the representation of the canal with the plane trees. Local scholars are very anxious and participate in the debates between specialists through learned societies to fuel the reflections. (2) The management of the canal has become more complex as the geohistorical analysis has shown, due to the multiplication of actors and economic stakes. Creating, justifying or remembering a landscape is not trivial. With a global workforce amounting to hundreds of millions of euros, and this over several generations, it is clear that the actors of today seem more embarrassed than the actors of yesterday, wanting to keep at all costs their / Its / your landscape for the good of the citizens and the tourist economy. (3) Colorful canker involves long-term planning of a courageous and ambitious landscaping project of VNF, a genuine local and sustainable intergenerational development project, but requiring adaptation to new recreational uses. It must take into account communication and marketing efforts to explain, in the next 20 years, the presence on the banks of a landscape neither finished nor built, but awaiting a new legitimacy.
El Canal du Midi es una notable obra de arte diseñada por el ingeniero Pierre-Paul Riquet en el siglo XVII para los comerciantes de Languedoc y la realeza. Forma parte de la memoria colectiva de las poblaciones locales a través de multitud de representaciones positivas que van desde el turismo generado por esta vía azul y verde antes de la era del turismo de masas y el siglo XIX, hasta la visión idealizada de un paisaje de naturaleza y ocio para una amplia audiencia. Sin embargo, el plátano, elemento principal de su paisaje, sufre desde hace una década el crecimiento de un parásito y un hongo, el cancro colorado, que provoca la inevitable desaparición de los árboles a lo largo del camino entre el mar Mediterráneo y Toulouse. Una puesta en escena y una narrativa forjan una nueva historia de este notable paisaje, que fue inscrito en la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO en 1996 por la plantación de nuevas especies resistentes al hongo. Entre la identificación de una identidad paisajística buscada por los turistas y la necesaria revalorización del lugar, el canal se convierte en un tema muy controvertido porque no tiene en cuenta ni las fisonomías del antiguo canal a lo largo de su historia ni los nuevos objetivos Waterways of France (WWF- VNF). A través de esta investigación y de esta situación de crisis ambiental, destacamos tres puntos para el futuro. (1) Los plátanos son un fuerte marcador de la identidad actual del canal, que se ha volcado hacia el turismo de masas desde la década de 1960. La anunciada desaparición de los plátanos pone en entredicho la economía turística local, uno de cuyos recursos es la representación del canal a través de los plátanos. Los académicos locales están muy ansiosos y participan en debates entre especialistas a través de sociedades científicas para alimentar la reflexión. (2) La gestión del canal se ha vuelto más compleja como lo muestra el análisis geohistórico, debido a la multiplicación de actores y apuestas económicas. Crear, justificar o memorizar un paisaje no es baladí. Con inversiones y patrocinios nacionales y mundiales que ascienden a cientos de millones de euros, y esto a lo largo de varias generaciones, está claro que los actores de hoy parecen más avergonzados que los actores de ayer, queriendo a toda costa preservar su paisaje en beneficio de los ciudadanos. y la economía turística. (3) El cancro colorado implica la planificación a largo plazo de un proyecto paisajístico valiente y ambicioso por parte de VNF, un verdadero proyecto de desarrollo intergeneracional local y sostenible, pero que requiere adaptación a nuevos usos recreativos. Debe tener en cuenta los esfuerzos de comunicación y marketing para explicar, en los próximos 20 años, la presencia a orillas de un paisaje que no está ni terminado ni construido, pero que espera una nueva legitimidad.
Le Canal du Midi est un ouvrage d'art remarquable conçu par l'ingénieur Pierre-Paul Riquet au XVIIe siècle pour les marchands du Languedoc et la royauté. Il s'inscrit dans la mémoire collective des populations locales à travers une multitude de représentations positives allant du tourisme généré par cette voie bleue et verte avant l'heure du tourisme de masse et du dix-neuvième siècle, à la vision idéalisée d'un paysage de nature et de loisirs pour un large public. Pourtant, le platane, élément majeur de son paysage, connaît depuis une décennie la croissance d'un parasite et d'un champignon, le chancre coloré, entraînant la disparition inéluctable des arbres le long du chemin entre la mer Méditerranée et Toulouse. Une mise en scène et en récit forgent une nouvelle histoire de ce paysage remarquable inscrit sur la liste du patrimoine mondial de l'UNESCO en 1996 par la plantation de nouvelles espèces résistantes au champignon. Entre l'identification d'une identité paysagère recherchée par les touristes et la nécessaire revalorisation du site, le canal devient un sujet hautement controversé car ne prenant en compte ni les apparitions de l'ancien canal tout au long de son histoire ni les nouveaux objectifs des Voies navigables de France (WWF-VNF). A travers cette recherche et cette situation de crise environnementale, nous mettons en lumière trois points pour l'avenir. (1) Les platanes sont un marqueur fort de l'identité actuelle du canal tourné depuis les années 1960 vers le tourisme de masse. La disparition annoncée des platanes remet en cause l'économie touristique locale, dont l'une des ressources est la représentation du canal à travers les platanes. Les érudits locaux sont très anxieux et participent aux débats entre spécialistes par le biais des sociétés savantes pour alimenter les réflexions. (2) La gestion du canal s'est complexifiée comme l'a montré l'analyse géohistorique, du fait de la multiplication des acteurs et des enjeux économiques. Créer, justifier ou mémoriser un paysage n'est pas anodin. Avec un investissement et un mécénat national et mondial s'élevant à des centaines de millions d'euros, et ce sur plusieurs générations, force est de constater que les acteurs d'aujourd'hui semblent plus gênés que les acteurs d'hier, voulant à tout prix conserver leur/son/votre paysage pour le bien des citoyens et de l'économie touristique. (3) Le chancre coloré implique la planification à long terme d'un projet paysager courageux et ambitieux de VNF, véritable projet de développement intergénérationnel local et durable, mais nécessitant une adaptation aux nouveaux usages récréatifs. Elle doit tenir compte des efforts de communication et de marketing pour expliquer, dans les 20 prochaines années, la présence sur les berges d'un paysage ni fini ni bâti, mais en attente d'une nouvelle légitimité.
Il Canal du Midi è una straordinaria opera d'arte progettata dall'ingegnere Pierre-Paul Riquet nel XVII secolo per i mercanti della Linguadoca e dei reali. Fa parte della memoria collettiva delle popolazioni locali attraverso una moltitudine di rappresentazioni positive che vanno dal turismo generato da questa via azzurra e verde prima dell'era del turismo di massa e dell'Ottocento, alla visione idealizzata di un paesaggio naturale e ricreativo per un vasto pubblico. Tuttavia, il platano, elemento importante del suo paesaggio, conosce da un decennio la crescita di un parassita e di un fungo, il cancro colorato, che ha portato all'inevitabile scomparsa degli alberi lungo il percorso tra il Mar Mediterraneo e Tolosa. Una messa in scena e una narrazione forgiano una nuova storia di questo straordinario paesaggio, che è stato iscritto nella Lista del Patrimonio Mondiale dell'UNESCO nel 1996 con l'impianto di nuove specie resistenti al fungo. Tra l'identificazione di un'identità paesaggistica ricercata dai turisti e la necessaria rivalutazione del sito, il canale diventa un argomento molto controverso perché non tiene conto né delle sembianze del vecchio canale nel corso della sua storia né dei nuovi obiettivi Waterways of France (WWF- VNF). Attraverso questa ricerca e questa situazione di crisi ambientale, mettiamo in evidenza tre punti per il futuro. (1) I platani sono un forte segno dell'attuale identità del canale, che dagli anni '60 è rivolto al turismo di massa. L'annunciata scomparsa dei platani mette in discussione l'economia turistica locale, di cui una delle risorse è la rappresentazione del canale attraverso i platani. Gli studiosi locali sono molto ansiosi e partecipano ai dibattiti tra specialisti attraverso società dotte per alimentare la riflessione. (2) La gestione del canale è diventata più complessa, come mostra l'analisi geostorica, per il moltiplicarsi degli attori e delle poste economiche. Creare, giustificare o memorizzare un paesaggio non è da poco. Con investimenti e sponsorizzazioni nazionali e globali che ammontano a centinaia di milioni di euro, e questo nel corso di diverse generazioni, è chiaro che gli attori di oggi sembrano più imbarazzati di quelli di ieri, desiderando a tutti i costi preservare il proprio paesaggio a beneficio dei cittadini e l'economia turistica. (3) Il cancro colorato implica la pianificazione a lungo termine di un coraggioso e ambizioso progetto paesaggistico di VNF, un vero progetto di sviluppo intergenerazionale locale e sostenibile, ma che richiede adattamento a nuovi usi ricreativi. Deve tener conto degli sforzi di comunicazione e marketing per spiegare, nei prossimi 20 anni, la presenza sulle sponde di un paesaggio che non è né finito né costruito, ma attende una nuova legittimità.
Fichier principal
Vignette du fichier
Enjeux_et_polemiques_a_propos_des_projets_plantations_canal_du_midi.pdf (3.27 Mo) Télécharger le fichier
Origine : Accord explicite pour ce dépôt

Dates et versions

hal-03728041 , version 1 (20-07-2022)

Licence

Copyright (Tous droits réservés)

Identifiants

Citer

Patrice Ballester. Enjeux et polémiques à propos des projets d’aménagements paysagers du canal du Midi. Paysages et patrimoines, Presses universitaires François-Rabelais, Chapitre 4. pp. 81-100, 2016, 9782869065741. ⟨10.4000/books.pufr.18407⟩. ⟨hal-03728041⟩
24 Consultations
27 Téléchargements

Altmetric

Partager

Gmail Facebook X LinkedIn More