El 2012 va ser la conclusió d'una tesi sobre les apostes i el valor de la traducció en una Europa multilingüe (ar Rouz, 2012). S'hi havia estudiat en particular les polítiques de traducció de cinc comunitats autònomes, entre les quales la Comunitat Valenciana. El estudi presentat en el primer CIDL tenia com a objectiu actualitzar les dades deu anys després. La metodologia era per tant presentar estes dades a les persones entrevistades en 2011 en el govern i en el parlament valencians, o a les persones qui les han reemplaçat, i demanar-les quins canvis han vist o potser veuen desenvolupant-se. La presentació dels resultats s’acompanyà d’una reflexió sobre el dret a la llengua que dona la traducció en l’àmbit institucional, amb les preguntes següents: l’agafen els ciutadans? Es pot saber i mesurar? I si no el fan, perquè? Seria un exemple de la necessitat que suggerí Le Nevez (2013: 90) quan escriví que caldria anar més enllà dels paradigms del dret a la llengua o del canvi de llengua? Segons les respostes o la falta de respostes, la comunicació acabarà amb la proposta d’elements de política de traducció.