La diversitat de les societats urbanes representa un repte de primer ordre per als governs locals i, més específicament, per a les institucions de control de les xarxes tècniques urbanes. A partir de l'exposició d'algunes situacions, l'autora es pregunta sobre les condicions que permeten que la construcció d'una diversitat ordenada respongui a les expectatives contrastades de les societats urbanes, afavorint la universalització de l'accés a l'aigua potable. Després d'analitzar els vincles entre la gestió espacial dels serveis i els processos de fragmentació, conclou que aquests depenen sobretot dels mètodes de regulació de la diversitat espacial; és a dir, de les decisions polítiques.