A començament de juliol de l’any 1965, un grup de seminaristes de Girona, dirigits per Miguel Oliva Prat, van anar a l’Alta Garrotxa a restaurar l’església romànica de Sant Andreu de Bestracà. Els últims dies van descobrir a l’interior de l’altar major del segle XII quatre lipsanoteques que encara contenien relíquies. En efecte, el peu de l’altar contenia en el centre dues cavitats, una a sobre de l’altra. A la de sota, hi havia dues caixes de fusta —una de tornejada i una d’esculpida—, i una capseta de marbre amb una tapa de fusta. A la cavitat de sobre, hi havia una lipsanoteca d’estuc, amb forma de tomba. El forat estava tapat per una placa de guix coberta pels segells d’un bisbe desconegut, just a sota de la taula de l’altar. Aquestes lipsanoteques són els únics testimonis de les consagracions medievals d’aquest antic temple, del qual tenim constància des de l’any 977. La peça d’aquest mes de gener és una de les lipsanoteques de l’altar de Bestracà: la caixa de marbre amb una tapa de fusta. És la més susceptible d’oferir informacions sobre els primers temps d’aquesta església.